Antoni Blàvia i Esquirol, militar separatista i lleidatà universal / Ferran Dalmau i Vilella
Dalmau Vilella, Ferran


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 34-38 : il. (Biografia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Antoni Blàvia i Esquirol (Lleida, 1915 - Caracas, 1994) fou un destacat militar de l'Exèrcit Popular de la República i, al mateix temps, el màxim dirigent militar del partit separatista Estat Català, en el qual s'afilià de ben jove. En la seva vida professional, marcada per l'exili posterior a la desfeta republicana, destacà ocupant diversos càrrecs en el món universitari sud-americà i ocupant diversos càrrecs en organismes internacionals de cooperació, mentre participava sempre de les activitats de les comunitats catalanes a l'exterior, on n'era un actiu membre.

Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià / [Francesc Canosa Farran, Ferran Dalmau Vilella, Joan-Ramon González Pérez, [et al.]



Lleida : Pagès, 2023
244 p. ; 22 cm (Monografies, 137) 
ISBN 9788413035048

A Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià, el lector hi trobarà un repàs als principals esdeveniments històrics travessats per la casa i la finca d'ençà del segle XIX i fins a l'actualitat i hi descobrirà el profund vincle emocional que les unia amb Francesc Macià. Una història que, com demostren les sorprenents descobertes que el llibre aporta, és plena d'esplendor, d'episodis de violència i repressió i, finalment, d'un rocambolesc embolic polític -amb girs de guió inclosos- que encara perdura. Vallmanya és, doncs, molt més que una casa amb història: les seves parets preserven la memòria agrària, social i política del país. Els darrers anys, Cal Macià-Casa Vallmanya ha reaparegut amb força als mitjans de comunicació per les mobilitzacions endegades per la Iniciativa Popular que pretén salvar l'immoble principal de la desaparició física i pel confl icte que enfronta les diverses administracions sobre quina d'elles se n'ha de fer càrrec. La finca i les edificacions de Vallmanya, situades dins l'antiga hisenda propietat de la família de Francesc Macià a Alcarràs (Segrià), foren molt més que l'espai de descans del president de la Generalitat republicana: les convertí en una mena de segona residència i la seva pàtria petita des d'on encarar l'activitat política. El llibre aporta dades i arguments sobre la importància de la Casa Vallmanya per a la història del món agrari català i per entendre la vida i obra dels Macià i els Lamarca. (Editorial).

Lliure i proletària! Estat Català a les terres de Ponent i del Pirineu (1936-1939) / Ferran Dalmau Vilella
Dalmau Vilella, Ferran


Lleida : Pagès, 2023
234 p. ; 24 cm (Guimet, 248) 
ISBN 9788413034539

S'acaba de complir un segle de la fundació d'Estat Català (1922- 2022) per part de l'icònic Francesc Macià i, tot i això, el partit precursor del separatisme insurreccional segueix sent un autèntic desconegut per al públic en general. Poc i mal estudiada, la històrica sigla independentista i la petja de la seva militància, on les terres de Ponent i del Pirineu occidental hi juguen un paper cabdal, han estat constantment bandejades per una historiografia oficial sempre centrada en el desenvolupament dels corrents ideològics hegemònics. Trencant amb la inèrcia, aquest treball pretén apropar-nos a la segona etapa de vida d'Estat Català (1936-1939) que transcorre en paral·lel al curs de la Guerra Civil i a la jove militància que aplegà el separatisme obrerista a les nostres contrades, moguda pels anhels d'emancipació social i nacional. Una generació, avui encara invisible, que s'enquadrà en un modest però actiu partit tant en la rereguarda revolucionària com en el front de guerra contra colpisme per acabar patint, amb l'adveniment de la derrota republicana, les consequùències més funestes de la repressió franquista en forma d'assassinats, diàspora, exili, presó o batallons disciplinaris de treballadors esclaus. (Editorial).

Joan Culleré i Ibars (1916-1995) : la llibertat per maleta / Ferran Dalmau Vilella
Dalmau Vilella, Ferran


Lleida : Pagès, 2021
176 p. ; 24 cm (Guimet, 237) 
ISBN 9788413032665

Un viatge als principals esdeveniments que van marcar aquest racó de món el segle passat és on ens trasllada Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta. Un itinerari personal, el del lleidatà, que és alhora el d'un home lligat als fets que van marcar el seu temps: des de la proclamació de la República i els Fets d'Octubre, a la guerra civil, els camps de concentració i l'exili, passant pel retorn a l'interior i la resistència més compromesa a la dictadura. I, tot plegat, per acabar assistint, incrèdul però al peu del canó, davant la lampedusiana mutació del règim com a obra pòstuma del franquisme. El recorregut vital d'un independentista de primeríssima hora: de quan ser-ho era jugar-se la pell i on es remava a contracorrent de propis i estranys. (Editorial).

L'Esquerra Independentista al Pla d'Urgell / Ferran Dalmau Vilella, David Sancho
Dalmau Vilella, Ferran


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 11 (2020) , p. 123-130

El naixement, entre el darrer trimestre del 1968 i el primer del 1969, del Partit Socialista d'Alliberament Nacional va suposar l'entrada d'un nou moviment polític, l'esquerra independentista, dins del panorama polític català. Nascut de l'independentisme irredempt representat pel Front Nacional de Catalunya, d'una banda, i de la influència dels moviments revolucionaris d'arreu del món (des del Maig del 68 francès, passant per les lluites anticolonialistes africanes, fins a l'expansió del comunisme per l'Àsia), de l'altra, i sota el lema "Independència, Socialisme, Països Catalans", l'independentisme d'esquerres mantindrà al llarg dels darrers 50 anys una presència constant en l'àmbit polític i cultural arreu de les Terres de Ponent. El Pla d'Urgell no en serà una excepció, i hi trobarem militants de diverses formacions que al llarg del temps han fet seves aquestes coordenades polítiques, així com iniciatives culturals vinculades a aquest espai polític.

El PSAN a la ciutat de Lleida / Ferran Dalmau Vilella, David Sancho Cepero
Dalmau Vilella, Ferran


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 7 (2020) , p. 165-171 : il. (Política-polítics) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El naixement del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) s'ha considerat el moment fundacional de l'esquerra independentista. L'existència del PSAN a Lleida és més aviat minsa, i només entre 1976 i 1979 comptarà amb una assemblea prou consolidada. A Ponent, la militància independentista es trobava a les comarques, més que a la capital, i en gran part alineada amb les tesis del Front Nacional de Catalunya (FNC), organització creada a París l'any 1940. Els anys 60 seran, però, uns anys convulsos políticament parlant i això farà que una nova generació de militants -que no ha viscut la guerra civil- s'incorpori a la política. El FNC patirà una escissió per l'esquerra que portarà a l'aparició del PSAN, que es mourà en les coordenades "independència, socialisme, Països Catalans".

Fills de la vuitena : 50 anys d'esquerra independentista a l'Aran, els Pirineus i Ponent / Ferran Dalmau Vilella, David Sancho Cepero
Dalmau Vilella, Ferran


Lleida : Pagès, 2019
386 p. ; 24 cm (Guimet, 232) 
ISBN 9788413030869

El naixement del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) l'any 1969 ha estat considerat per propis i aliens com el punt d'inflexió que dona pas al naixement de l'independentisme modern als Països Catalans. Aquest nou independentisme, inequívocament d'esquerres, té clavades les seves arrels en el Front Nacional de Catalunya (FNC) que, al seu torn, les té en altres precedents polítics anteriors. És aquest recorregut històric el que Fills de la vuitena ressegueix i pretén testimoniar al llarg i ample de les comarques de Ponent, els Pirineus i l'Aran, i durant els darrers 50 anys. Un camí singular, ple de revolts i complicaú cions, iniciat en el tardofranquisme i traçat a repel d'uns anys difícils en que uns pocs pioners van deixar sembrades les llavors que aquests darrers anys han fet emergir un independentisme que ha esdevingut majoritari en la societat catalana. El llibre és fruit de dos anys d'entrevistes, visites a arxius i exploració de documents, explica el paper de les Terres de Ponent en la construcció de l'independentisme posterior a la guerra civil. (Editorial).